Lluis Llach — Campanades a Morts letra e tradução

A página contém a letra e a tradução em português da música "Campanades a Morts" de Lluis Llach.

Letra

Campanades a morts
Fan un crit per la guerra
Dels tres fills que han perdut
Les tres campanes negres
I el poble es recull
Quan el lament s’acosta
Ja són tres penes més
Que hem de dur a la memòria
Campanades a morts
Per les tres boques closes
Ai d’aquell trobador
Que oblidés les tres notes!
Qui ha tallat tot l’alè
D’aquests cossos tan joves
Sense cap més tresor
Que la raó dels que ploren?
Assassins de raons, de vides
Que mai no tingueu repòs en cap dels vostres dies
I que en la mort us persegueixin les nostres memòries
Campanades a morts
Fan un crit per la guerra
Dels tres fills que han perdut
Les tres campanes negres
II
Obriu-me el ventre
Pel seu repòs
Dels meus jardins
Porteu les millors flors
Per aquests homes
Caveu-me fons
I en el meu cos
Hi graveu el seu nom
Que cap oratge
Desvetllí el son
D’aquells que han mort
Sense tenir el cap cot
III
Disset anys només
I tu tan vell;
Gelós de la llum dels seus ulls
Has volgut tancar ses parpelles
Però no podràs, que tots guardem aquesta llum
I els nostres ulls seran llampecs per als teus vespres
Disset anys només
I tu tan vell;
Envejós de tan jove bellesa
Has volgut esquinçar els seus membres
Però no podràs, que del seu cos tenim record
I cada nit aprendrem a estimar-lo
Disset anys només
I tu tan vell;
Impotent per l’amor que ell tenia
Li has donat la mort per companya
Però no podràs, que per allò que ell va estimar
El nostres cos sempre estarà en primavera
Disset anys només
I tu tan vell;
Envejós de tan jove bellesa
Has volgut esquinçar els seus membres
Però no podràs, que tots guardem aquesta llum
I els nostres ulls seran llampecs per als teus vespres
IV
La misèria esdevingué poeta
I escrigué en els camps
En forma de trinxeres
I els homes anaren cap a elles
Cadascú fou un mot
Del victoriós poema

Tradução da letra

Monte
Faz um grito de guerra
Das três crianças que perderam
The three bells black
E a aldeia é recolhida
Quando o lamento se aproxima
Há mais três frases
Temos de continuar com a memória.
Monte
Pois as três bocas fecham
Ai daquele trovador
Esqueceste - te das três notas!
Que cortou toda a respiração
Destes corpos, tão jovens
Acabou-se o tesouro.
Foi por isso que choraste?
Assassinos de razões, de vidas
Nunca tens o resto dos teus dias
E que na morte perseguimos as nossas memórias
Monte
Faz um grito de guerra
Das três crianças que perderam
The three bells black
I
Abre-me a barriga
Para o seu descanso
Dos meus jardins
Traga as melhores flores
Para estes homens
Fundo Caveu-me
E no meu corpo
Grava o teu nome.
Esse oratge não
Desejo dormir
Dos que morreram
Sem tirar a cabeça para baixo
I
Apenas dezassete anos
E tu tão velho;
Ciúmes da luz dos teus olhos
Querias fechar-lhe as pálpebras.
Mas não podem, mantenham esta luz
E os nossos olhos serão relâmpagos para as tuas noites
Apenas dezassete anos
E tu tão velho;
Invejoso de uma beleza tão jovem
Querias arrancar-lhes os membros.
Mas não podes, é o teu corpo que tem memória.
E todas as noites aprenderemos a amá-lo
Apenas dezassete anos
E tu tão velho;
Indefeso ao amor que ele tinha
Você deu a morte a um companheiro
Mas não podes, do que pelo que ele amava.
O nosso corpo estará sempre na primavera.
Apenas dezassete anos
E tu tão velho;
Invejoso de uma beleza tão jovem
Querias arrancar-lhes os membros.
Mas não podem, mantenham esta luz
E os nossos olhos serão relâmpagos para as tuas noites
IV
A miséria tornou-se um poeta
E escreveu nos campos
Sob a forma de trincheiras
E os homens foram ter com eles.
Cada uma delas era uma palavra
O poema vitorioso