Joan Manuel Serrat — Helena letra e tradução
A página contém a letra e a tradução em português da música "Helena" de Joan Manuel Serrat.
Letra
Fa dies que
abocat al balcó
he perdut el jornal
xerrant amb un pardal
més avorrit que jo.
O mirant com
s’esfulla un alzinar
olorant romaní.
Com tornen a florir
i es tornen a esfullar.
Fa dies que no sé quants dies fa.
Fa dies que m’estic dient… demà
i espero…
i espero.
Vivint amb res.
Treballant per no res
i un dia com si res
morir-me de no res.
Adéu-siau. Mercès.
Al fons d’un bar
fotent-me un perfumat
per escalfar-me el cor
mentre arriba la mort
a jugar al subhastat.
Fa dies que no sé quants dies fa.
Fa dies que m’estic dient… demà
i espero…
i espero…
i espero…
Abocat al balcó
espero.
Despullant l’horitzó
espero.
Espero per Nadal (Espero pel meu goig)
i per la Magdalena (i per la meva pena)
pel dia i per la nit
que torni Helena
que torni Helena…
i és que quan passa pel meu carrer
fins el geranis li acluquen l’ull.
L’aire es fa tebi amb el seu alè
i les llambordes miren amunt
sa pell morena.
Quan passa Helena.
Quan ella mira saps que la font
quan ella vol, la dóna.
Quan ella plora, saps què és el dol.
Quan ella calla, tot jo tremolo.
Quan ella estima, l’amor pren vol…
I entre teulades es gronxa el sol
i els passerells dels fils de la llum
miren gelosos com riu i es mou.
Color d’espera llarga i perfum
de lluna plena
la meva Helena.
La meva Helena…
però…
Fa dies que
l’estar dret em fa mal
el reuma em trenca els dits
i ha fugit el darrer pardal.
Tradução da letra
Já lá vão uns dias.
inclinado na varanda
Perdi o meu jornal.
conversando com um pardal
mais aborrecido do que eu.
Ou a ver como
é esfulla um bosque de carvalhos
cheira a alecrim.
À medida que voltam a florescer
e outra vez esfullar.
Há dias que não sei quantos dias.
Há alguns dias atrás, estou a dizer... amanha
e espero…
e espero eu.
Viver sem nada.
Trabalhar para nada
e um dia, como se nada
morrer de nada.
Adeus-siau. Obrigado.
No fundo de um bar
a gozar comigo num perfumado
para aquecer o meu coração
enquanto chega a morte
para jogar em leilão.
Há dias que não sei quantos dias.
Há alguns dias atrás, estou a dizer... amanha
e espero…
e espero…
e espero…
Inclinado na varanda
Espero eu.
Privando o horizonte
Espero eu.
Espero pelo Natal (espero pela minha alegria)
e pelos Madalenos (e pelo meu valor))
de dia e de noite
tu Helena.
tu Helena.…
e isso é quando acontece na minha rua
pelos gerânios acima você acluquenta o olho.
O ar está quente com a sua respiração
e os pavers olham para cima
sa pele castanha.
Quando acontecer, Helena.
Quando ela olha para ti, sabes que a fonte
quando ela quiser, é dada.
Quando ela chora, sabes o que é a dor?
Quando ela fica em silêncio, tudo o que eu tremo.
Quando ela ama, o amor voa…
E entre os telhados está gronxa o sol
e as conchas dos fios da luz
parece ciumento como o rio e move-se.
Cor da longa espera e perfume
lua cheia
a minha Helena.
Minha Helena…
mas…
Já lá vão uns dias.
ter razão faz-me ficar doente.
o reumatismo parto-te os dedos
e passou o último pardal.