Zoo — Hivern letra e tradução
A página contém a letra e a tradução em português da música "Hivern" de Zoo.
Letra
Jo defenc amb passió territoris
Que sembràvem d’amor i colors
els defenc de impuresses, de plagues
I dins jugue amb les rises i els plors
Jo defenc territoris, els nostres
On sentim que la vida alça el vol,
Jo defenc la parcela, la teua,
Perque alli tot em toca, res dol
Sí, perquè és temps que s’estira,
Un camí de confeti que em guía,
On els peus sempre es senten humits,
On amics tornen per omplir buits,
Cada cosa al seu lloc, cada glosa
Té un torment al davall que reposa
Quan el aire torna a entrar al pit
Quan la terra conforma els sentits
la veritat és joc i no silenci,
Ens ensenyavem de tot menos danses
El professor xillant per on comence…
I volíem jugar no fer finances
Jugar a que es trencaren les sabates
Jugar amb les paraules perque sí,
Jugar amb el llenguatge compartit,
Cantant misèries amb formatge pa i vi!
I així com parla el carrer,
Farem missives, hi ha molta empastraeta que desfer
Hi ha molta música que queda en els cantons en nits
De glòria, secrets que queden en els carrerons
Tenim la barca amarraeta i esperant, teniu la boca
I la orella calentetes de passions
farem el que pugam, la penya està tornant-se loca
vos traslladem a noves dimensions
Perquè avui cantem per celebrar
que ningú mai no ens farà callar
que sommiem amb que se’ns tanca la ferida
Que vivim amb la esperança descossida
Però passen més els dies que les modes
I amb la veu tan desgastada com les soles
Sempre en peu, sempre desafiant la por
I es que el poble que canta mai no mor
Però a voltes arriben gelades,
I no trobes la forma, no trobe
D’arrancar-li al hivern la distància
No hi ha sal que desfaça eixe gel
No hi ha crèdit que salve esta empresa
Mai m’expolse la presa, sempre et mor el amor
Tradução da letra
Eu defenco com territórios passionais
Que sembràvem de amor e cores
a defesa das impuresses, peste
E dentro de jugue com a ascensão e o choro
Eu defencar territórios, os nossos
Onde sentimos que a vida sobe ao vôo,
Eu defenço o enredo, o teu,
Porque tudo em que toco, nada dói.
Sim, porque está na hora de ser esticado.,
Um rasto de confetes que eu guio,
Onde os pés se sentem sempre molhados,
Onde os amigos voltam para preencher as lacunas,
Cada coisa em seu lugar, cada glosa
Que sofrerá um castigo, por sua vez,
Quando o ar reentrar no peito
Quando a terra formar os sentidos
a verdade é o jogo e não o silêncio,
Nós ensenyavem de todas as linhas, danças
O professor xillant por onde começar…
E queríamos jogar não para financiar
Joga quem partiu os sapatos
Brinca com as palavras porque sim,
Jogar com a linguagem partilhada,
Singer misery with cheese, bread and wine!
E assim como fala a rua,
Nós vamos fazer cartas, há um monte de empastraeta que se livrar
Há muita música que permanece nos cantos à noite
De glória, segredos que estão nas ruas estreitas
Nós temos o barco amarraeta e à espera, você tem a boca
E os ouvidos calentetes de paixões
vamos fazer isso pugam, o clube está a mudar de lugar
você segue em frente para novas dimensões
Hoje cantamos para celebrar
que ninguém nunca nos fará calar
aquele sommiem com que fechamos a ferida
Vivemos com a esperança descossida
Mas passar a maior parte dos dias que os modos
E com a voz tão usada como as solas
Sempre a pé, sempre desafiando o medo
E é que as pessoas que cantam nunca morrem
Mas às vezes alcançar a geada,
E não encontrar o caminho, não encontrar
Bota-o no inverno da distância
Não há sal que desfaça esse gelo
Não há crédito que salve é empresa
Eu nunca anularia a decisão, tu morres sempre de amor.