Joan Manuel Serrat — Marta letra e tradução
A página contém a letra e a tradução em português da música "Marta" de Joan Manuel Serrat.
Letra
La remor del mar a l’alba
i una platja plena d’algues
que aniran assecant-se al sol.
El gust salat de les roques
i el vol tranquil de les poques
gavines que entren al port.
Les barques que al matí tornen,
les xarxes que en el moll dormen
i ells vells carrers empedrats.
L’església humil i menuda
i entre la boira, perduda
llunyana i grisa, la ciutat.
Em parlen de Marta…
Les blanques cases del poble
i l’home vell que canta cobles
mentre va venent el peix,
i la dona que amb desgana
mou entre ses mans la llana.
(Qui sabrà què és el que teix).
El castell, l’illa petita,
la cova, el far i l’ermita
i els amics d’un altre temps
i el rellotge que no corre
i aquests infants que a la sorra
han trobat el seu carrer.
Em parlen de Marta…
Les hores buides que passen
i el camí que em torna a casa
després de molt caminar.
Cada moble i cada llibre,
cada racó on junts vam viure
moments com ningú no sap.
Les meves mans i els meus llavis
que del seu gust viuen àvids
i no poden oblidar.
Les llargues nits sense lluna,
les ones i cadascuna
de les llums que hi ha en el mar.
Em parlen de Marta…
Tradução da letra
O som do mar ao amanhecer
e uma praia cheia de algas
isso vai secar ao sol.
Prove o sal das rochas.
e a calma fuga dos poucos
as gaivotas entram no Porto.
Os barcos que pela manhã voltam,
as redes que as docas dormem
e aquelas velhas ruas de paralelepípedos.
A Igreja humilde e pequena
e entre a névoa, perdida
distante e cinzenta, a cidade.
Falo da Marta.…
As casas brancas da aldeia
e o velho que canta coblas
enquanto ele vendia o peixe,
e a mulher que com relutância
move-se entre as mãos e a lã.
Quem sabe o que é o teixo?
O castelo, a pequena ilha,
a caverna, o farol e a capela
e amigos noutra altura
e o relógio que não funciona
e estas crianças que estão na areia
encontrei a tua rua.
Falo da Marta.…
Horas vazias que acontecem
e a forma como voltei para casa
depois de muita caminhada.
Cada peça de mobília e cada livro,
todos os cantos onde vivemos juntos
momentos como ninguém sabe.
As minhas mãos e os meus lábios
esse é o seu gosto vivo ávido
e não me posso esquecer.
As longas noites sem lua,
as ondas e cada
das luzes que estão no mar.
Falo da Marta.…