Joan Manuel Serrat — Malson Per Entregues letra e tradução
A página contém a letra e a tradução em português da música "Malson Per Entregues" de Joan Manuel Serrat.
Letra
Aquell dilluns va alçar-ne neguitós
I a l’esmorzar va comentar amb la dona
Haver somniat que l’empaitava un home
D’aspecte facinerós
Armat amb un 38
Caçant-lo a trets per tota la ciutat
Pels terrats i sota les clavegueres
Corre que corre i l’home aquell darrera
Implacable i decidit
Com un àngel de la mort
Esfereït i cec, va ensopegar
Però ans que el botxí rematés la faena
Ell tragué una arma i amb mitja dotzena
De trets va deixar-lo estès
Enmig d’un bassal de sang
I de darrera un arbre sortí en Pau
Un company de penúries d’oficina
Per ensorrar-li un ganivet de cuina
Al ferit en el clatell
Com qui descabella un brau
I l’endemà, assegut als peus del llit
Ell li va dir, plorós, amb mala cara
Que el maleït malson continuava
Amb ell al mig del carrer
Amb una pistola a la mà
Que encara fumejava pel canó
La gent cridava, plorava i corria
Ella volia moure els peus i no podia
Què és el que estava passant?
Qui collons era aquell mort?
En Pau tampoc pogué fugir. Voltats
De policies, cotxes i sirenes
Les mans emmanillades a l’esquena
A cops de puny i empentes
Se’ls van endur en un furgó
Després un racó fosc i un llum als ulls
I uns homes fent preguntes i amenaces
En relació a un mafiós mort a la plaça
Per dos fanàtics fidels
A diabòlics rituals
Va despertar-se xop i tremolant
La nit següent cap a dos quarts de quatre
'Demà sens falta anirem al psiquiatre…'
Ella va dir-se mentre ell
Li contava sanglotant
Que el jutge, sense haver-se'ls escoltats
Els condemnava a divuit anys i un dia
Es pensava que mai més no tornaria
A mirar-se en els seus ulls
Ni a sucar pa en el seu plat
Per sort, en Pau, camí de la presó
Utilitzant la coneguda argúcia
Del tinc pipí i tinc la pixera fluixa
Va saltar en marxa del tren
I va fugir en la foscor
I ell es podria en un calabós fred
Amb un camell penjat que només reia
I un transvestit amb barbes que li deia:
'Quan t’hi acostumis veuràs
Que no s’hi està malament.'
Quan van tornar del metge es va adormir
Profundament com un nadó al sofà
I hauria pogut seguir clapant fins l’endemà
Si no l’hagués despertat
La seva pobra muller
Cridant que en Pau havia telefonat
Que els de la pasma els segueixen les passes
Que no era un bon amagatall la casa
Que fondejat en el port
Esperava un vaixell grec
Caigué rodó i en recobrar-se tingué
La sensació que el terra es bellugava
Va obrir els ulls i es va topar amb una cara
Molt semblat a Charles Boyer
Somrient-li a un pam de nas
Oferint-li una tassa de cafè
I amb veu de vell llop de la mar li deia:
'Avez-vous bien dormi, madame, monsieur?
Dans une demie-heure nous
Arriverons à Marseille
C’est joli la liberté
N’est-ce pas, monsieur?
C’est joli la liberté.'
Tradução da letra
Naquela segunda-feira levantou o seu entusiasmo
E ao pequeno-almoço ele comentou com a mulher
Sonharam que o empaitava era um homem
Olha, facinerós.
Armado com um 38
A caçá-lo por toda a cidade
Para telhados e debaixo dos esgotos
Corre tu corres e o homem que mais
Implacável e determinada
Como um anjo da morte
Esfereït e cego, tropeçou
Mas pelo contrário, que o carrasco rematés fez
Ele sacou de uma arma e com meia dúzia
Disparando para deixá-lo espalhar
No meio de uma poça de sangue
E atrás de uma árvore ele saiu em paz
Uma empresa de escassez de escritórios
Então é uma faca de cozinha
Os feridos na nuca
Assim como aqueles que descabelam um touro
E no dia seguinte, sentado ao pé da cama
Ele disse, plorós, com uma cara feia
Que o maldito pesadelo continuou
Com ele no meio da rua
Com uma arma na mão
Que ainda fumejava para o canhão
O povo chorou, chorou e correu
Ela queria mover os pés e não podia
O que estava a acontecer?
Quem era aquela morte?
Em paz, nenhum deles podia escapar. Rodeado por
Polícia, carros e sirenes
The hands emmanillades in the back
Aos socos e aos empurrões
Foram levados numa carrinha.
Depois de um canto escuro e uma luz nos olhos
E alguns homens a fazer perguntas e ameaças
Em relação a um gangster até à morte na Praça
Para dois fãs fiéis
Em rituais diabólicos
Ele estava a acordar encharcado e a tremer.
Na noite seguinte por volta das 14: 34
Amanhã, sem falta, iremos ao psiquiatra...'
Ela disse enquanto ele
Nós tivemos soluços
Que o juiz, sem os ter ouvido
Os condenados a dezoito anos e um dia
Pensava-se que nunca mais o faria.
Para olhar nos seus olhos
Ou para mergulhar pão no prato
Felizmente, em paz, o caminho da prisão
Utilizar o esquema bem conhecido
O tinc pipí e eu temos a pixera solta
Saltou para o comboio
E fugiu para a escuridão
E ele pode estar numa masmorra fria.,
Com um camelo pendurado só Riu
E um travesti com barbas que ele disse:
Quando te habituares verás
Que está errado.'
Quando voltaram, o médico estava a dormir.
Profundamente como um bebé no sofá
E teria sido capaz de seguir o clapant até ao dia seguinte
Se eu não tivesse acordado
A sua pobre esposa.
Chamando que Paul tinha telefonat
O pasma segue os passos
Não era um bom esconderijo na casa.
Que ancoraram no Porto
À espera de um navio grego
Caiu e recuperou-se.
O sentimento de que a terra é bellugava
Ele abriu os olhos e foi encontrado com um rosto
Muito semelhante ao Charles Boyer
Sorrindo para ele em uma ponta do nariz
A oferecer-lhe um café.
E com a voz do velho lobo do mar, disse:
'Avez-vous bien dormir, madame, monsieur?
Dans une demie-heure new
Arriverons à Marseille
C'est joli la liberté
N'est-ce pas, monsieur?
C'est joli la liberté.'