Al Tall — Joan I Karima letra e tradução
A página contém a letra e a tradução em português da música "Joan I Karima" de Al Tall.
Letra
Mil huit-cents quaranta huit
Vençut l’emir Abdelqader
França domina l’Algèria
Per la força de les armes
Alger, Orà i Constantina
Són departaments francesos
I els pobres del Sud d’Europa
S’afanyen per ser admesos
A un país que els ofereix
La promesa de treball
Que a la seua terra els falta
Comença la emigració
Que duu a Algèria una gran massa
Són ???
Tal com diuen els autòctons
Són set-cents mil europeus
Buscant treball al Nord d'Àfrica
Cent trenta-mil procedents
De la terra valenciana
Va per l’any mil nou-cents onze
I va pujant la balança
Mil nou-cents quaranta-cinc
Els europeus s’acomoden
Valencians i menorquins
Conserven la seua parla
Als seus barris i a la premsa
Que es divulga entre els veïns
Els algerians que els freqüenten
La parlen també sovint
??? de l’Algèria
??? i reviu la revolta
Contra l’opressió francesa
Però ??? fa una maniobra
I atorga un fals Estatut
Perquè els oriünds participen
I no es tinguen per vençuts
El moviment llibertari
Conduït per ???
Es divideix en dos bàndols
Els moderats i els violents
A les qasbes i mesquites
Són exclusiva algeriana
S’organitza la guerrilla
I es copa la lluita armada
Contra l’invasor francès
La Guàrdia Civil patrulla
Al moll del Port d’Alacant
Un vapor brama i fumeja
Convocant als emigrants
Joan, amb setze anys
L’equipatge i sos pares va pujant
La passarel·la que els porta
A l’altra banda del mar
A l’Alger a on ja els esperen
Els cosins que fa dos anys
Van abandonar Callosa
Per lligar algun jornal
I allà, a dins la presó Model
S’ha quedat el jaio Joan
La presó franquista
Esta maleïda guerra
La misèria que ha deixat
Ahir va ser ma mare
I avui serà mon pare
El que perdrà la raó una volta més
A la eixida de la plaça
Només girar el cantó
Quatre algerins es preparen
Per copar la guarnició
Ha caigut ferit Ahmed
El meu amic Ahmed
I Karima el porta a casa
I ve demanant per mi
Mare, a Callosa era del poble
Però l’Alger algerí, escolta’m mare
Jo, Joan, fill de la Marina
Jo no el pense deixar morir
I ??? al seu davant
Lluita per la independència
Es desferma el terrorisme
Contra els centres oficials
Ja ??? tots els dubtes
Per part del poble algerià
I quan de nou considera l’autodeterminació
Com a solució possible
Els militars i els colons
Munten la contraofensiva
Pregant pels seus interessos
I el fantasma de l’OAS
Supera tots els excessos
De l’envestida algerina
Intimidant el terror
I atemptant contra la vida
De tota la població
Bé ho reflexa Pontecorvo
Amb just apassionant
Al seu film que titulava
La Batalla de l’Alger
Mil nou-cents seixanta-u
França accepta obertament
L’autodeterminació de la població algerina
El dia díhuit de març de l’any següent subscrivien
La conferència algeriana
Amb els acords presumibles
D’una part, l’Estat francès
De l’altra, el Front Nacional d’Alliberament d’Algèria
Després de més de cent anys de dominació estrangera
Es convoca el referèndum demanant la independència
Pels acords que s’han pactat
Els estarangers tindran dret
De continuar a l’Algèria
Però la por es dispara
I els europeus astorats
D’un pànic que els acora
Fugen en massa, ???
I abandonant els negocis i les cases
Ja és un fet
L’Algèria és independent
Dolçor de la meua vida
Ai Karima estimada
Ara ja estem junts
Tant com tu i jo ho desitjàvem
Dins la qasba
Compartint la casa amb els teus germans
La nostra filla Karima
Creixerà amb la seua gent
Ara comprenc molt millor
Que fa uns anys
El teu germà, la teua terra
Com diuen en el meu poble:
El mànec de la paella
O és teu o és d’un altre
Només em dol que els meus pares
No vulguen vore sa néta
Perquè els païsans no comprenen
Quina és la meua bandera
??? fugen en massa
I Joan es troba en perill
Que l’antic promès de Karima
Està buscant-lo per deportar-lo
Joan fuig per dalt les terrasses
A la Lluna plena de la qasba
I a casa Abderrahim
L’esperen els veïns
Dispostos a defensar-lo
Mira, Joan és un dels nostres
-Abderrahim planta cara-
I no intenteu agarrar-lo
Que d’Alger no el traureu
Fora que ens mateu a tots
Tornà la calma
Tota la gent de Callosa marxà
I a ??? obren un taller
Joan i Ahmed, el germà de Karima
Mil-nou cents seixanta-sis
La situació és caòtica
Un quaranta-cinc per cent
D’algerins desocupats
I sense els professionals
I empresaris europeus
Que abandonaren les fàbriques i el camp
I sense el comerç
La població s’organitza
Per construir el país
Els obrers i llauradors
Per la seua iniciativa
Reobren les factories i els tallers
Tornen al camp
Posen en marxa les màquines
Impulsen la producció
I així és quan hi ha un sistema
De potent autogestió
El Govern no es queda enrere
Recolzant el comitès
En quinze o vint anys l’Algèria
S’havia consolidat
Dins la comunitat àrab
Amb un lloc ben destacat
Els anys passaven de pressa
Dolços del taller a casa
La filla de Joan i Karima
Creixia sana, morena i feliç
Però ???
Planen unes ombres
La felicitat mai no és eterna
Que Karima es va apagant
Tal com una rosa sense aigua
I una tarda s’adormia
S’ador de Karima se n’anà per sempre
I Joan no despertava
D’un malson que l’arrancava
D’aquella terra
Joan es troba molt cansat
I amb seixanta-dos i amb sa filla
Del Port d’Orà pren el ferri
Que a Callosa els encamina
Tradução da letra
Mil oitocentos e quarenta e oito
Conquistada pelo Emir Abdelqader
A França dominou a Argélia
Pela força das armas
Argel, Oran e Constantina
São departamentos franceses
E os pobres do Sul da Europa
A pressa é permitida
Num país que oferece
A promessa de trabalho
A sua terra a falta
Começa a emigração
Isso leva à Argélia uma grande massa
São ???
Como dizem, a população nativa
Há setecentos mil europeus
À procura de trabalho no norte de África
Cento e trinta e um mil de
Do land de Valência
Era para o ano Mil Novecentos e onze.
E subia a balança
Mil novecentos e quarenta e cinco.
Os europeus decidem
Valência e menorca
Retém o discurso deles.
Nos seus bairros e na imprensa
Que se espalhará entre os vizinhos
Os argelinos que os frequentes
O também falar sobre muitas vezes
??? da Argélia
??? e ressuscitar a rebelião.
Contra a opressão dos franceses
Mas ??? faz uma manobra
E dá um Status falso
Porque os locais participam
E não ter que passar o devido
O movimento libertário
Liderados por ???
Está dividida em dois campos.
Os moderados e os violentos
No qasbes e mesquitas
São argelinos exclusivos
Organizou a guerrilha
E junta a luta armada
Contra os invasores franceses
A Patrulha Civil da Guarda
No Cais do porto de Alicante
A sauna e fumeja
Convocação dos emigrantes
John, com 16 anos
A bagagem e sos pais para cima
O portal que nos leva
Do outro lado do mar
Em Argel onde já está esperando
Os primos há dois anos
Eles deixam Callosa
Para amarrar um jornal
E lá, dentro do modelo da prisão
Foi jaio Joan.
A prisão franco
Esta maldita guerra.
A miséria que resta
Ontem foi a minha mãe.
E hoje será o meu pai.
O que vai perder a razão Uma volta mais
A saída do quadrado
Vira a esquina.
Quatro argelinos estão preparados.
Tornar-se o ponto central da guarnição
Ferido, Ahmed.
O meu amigo Ahmed.
E Karima a porta em casa
E vem perguntar por mim
Mãe, Callosa estava na aldeia.
Mas a Argel algerí, ouve-me mãe.
Eu, John, filho da Marinha
Eu não pensei em deixar morrer
E ??? à sua frente
Luta pela independência
Mostra terrorismo.
Contra os centros oficiais
Já ??? todas as dúvidas
Por parte do povo Argelino
E quando volta a considerar a autodeterminação
Como uma possível solução
Os militares e os colonos
Montou a contra-ofensiva
Rezando pelos seus interesses
E o fantasma da OEA
Excede todos os excessos
O ataque de algerina
Intimidante-o terror
E tentador contra a vida
De toda a população
Reflecte Pontecorvo
Com entusiasmo
Em seu filme, que foi chamado de
A batalha de Argel
Mil novecentos e sessenta e um.
A França aceita abertamente
A autodeterminação da população argelina
O dia día de março do ano seguinte
A conferência argelina
Com os acordos presumidos
Por um lado, o Estado francês
Por outro lado, a Frente Nacional de libertação da Argélia
Depois de mais de cem anos de dominação estrangeira
Será realizado o referendo pedindo a independência
Pelos acordos que foram acordados
Os estarangers terão o direito
Continuar para a Argélia
Mas o medo é abatido
E os europeus olharam para
De um pânico que o agora
Fugir também ???
E deixar o negócio e as casas
Já é um facto.
A Argélia é independente
Doçura da minha vida
Karima estimado
Agora estamos juntos
Tanto quanto nós queríamos
Dentro do qasba
Partilhar a casa com os teus irmãos
A nossa filha Karima.
Crescerá com o seu povo
Agora entendo muito melhor.
Há alguns anos
O teu irmão, a tua terra
Como dizem na minha aldeia:
O cabo da frigideira
Ou é o teu ou é de outro
Só que dói que os meus pais
Não quero ver uma neta saudável.
Porque os paésanos não entendem
Qual é a minha bandeira?
??? fuga em massa
E a Joan está em perigo.
Que o antigo namorado da Karima
Está à procura dele para o deportar?
Juan foge para o topo dos terraços
Na Lua Cheia Do qasba
E em casa Abderrahim
A expectativa dos vizinhos
Disposto a defendê-la
Olha, o John é um dos nossos
- Abderrahim cara de planta-
E não tentes aproveitá-la
O de Argel, não o get
Fora que nós matthew todos
Ele voltou a calma.
Todas as pessoas de Callosa partiram.
E ??? abrir uma oficina
João e Ahmed, irmão de Karima
Mil novecentos e sessenta e seis.
A situação é caótica
Quarenta e cinco por cento.
De argelinos desempregados
E sem os profissionais
E europeu das empresas
Que deram as fábricas e o campo
E sem a troca
A população está organizada
Para construir o país
Os trabalhadores e os trabalhadores
Pela sua iniciativa
Reabriram as fábricas e oficinas
Regressam ao campo.
Colocar no lugar as máquinas
Conduzir a produção
E isto é quando há um sistema
De auto-gestão poderosa
O governo não é desleixado.
Apoio aos comités
Em quinze ou vinte anos, a Argélia
Tinham sido consolidadas
Na comunidade árabe
Com um bem destacado
Os anos passaram rapidamente
Sweets workshop em casa
A filha de João e Karima
Crescer saudável, escuro e feliz
Mas ???
Junta no entanto algumas sombras
A felicidade nunca é eterna
Que Karima estava fora
Como uma rosa sem água
E uma tarde será adormia
É ator de Karima ela foi para sempre
E a Joan acordava
Um pesadelo que os arrancas
Daquela terra
A Joan está muito cansada.
E com sessenta e dois e com a sua filha
O porto de Oran, pegue o ferry
Que está na incredulidade!